10/5/08

La ciencia de la vida 2.2.



Festival de los colores (Holi)

·

Reproduzco el texto del capítulo sobre Ayurveda que publiqué junto con Teresa Pous Mas el año 2006 (Domínguez Senra MR, Pous MT. Guia pràctica de medicines i teràpies alternatives. Barcelona: Ed. Mina, 2006) en su versión genuina. La guía tuvo la mala suerte de que se hubiera publicado un poco antes el diccionario de sánscrito-catalán del archisubvencionado Òscar Pujol, diccionario que se presentó en la Casa Asia y ante la AEPY (Asociación Europea de Profesores de Yoga) como el primer diccionario del sánscrito a una lengua romance. Además de tener serias dudas sobre tal afirmación -dudas que se pueden despejar fácilmente en cualquier repertorio lexicográfico subido a internet- las tengo sobre la originalidad del diccionario y sobre su autoridad lingüística para forjar traducciones al catalán de términos de la filosofía y la medicina india que serían irreconocibles para quien maneja habitualmente los libros que se publican en otros idiomas de la humanidad. En su celo normalizador y catalanista y en su falta total de oficio, las correctoras de la Editorial Mina tradujeron en las galeradas hasta los títulos de la bibliografía y de las páginas web que se ofrecen al final de capítulo. Por esta razón mi protesta se manifiesta suprimiendo las cursivas de todos los términos que no me da la gana de "¿traducir?", y desde hoy los incorporo a mi vocabulario al lado de "amniocentesis" y de "hojarasca" y de "realidad", que de eso tenemos mucha. Demasiada.

Aiurveda

"Qui venera allò que no es manifesta

s’introdueix en les tenebres;

qui és devot d’allò que es manifesta

s’introdueix en tenebres encara més grans"

Isa Upanisad, 12
Els orígens de la medicina vèdica i aiurvèdica

L’Aiurveda, en sànscrit "ciència de la vida", és el sistema mèdic amb més antiguitat vigent. El Rig Veda, que és l’obra coneguda més antiga en qualsevol llengua indoeuropea està datada aproximadament 3000 anys abans de la nostra era i ja parla dels tres doshas, que són la base de la fisiologia índia.

L’Aiurveda va evolucionar a partir de l’Atarva Veda, on apareix la classificació de la ciència de la vida en les 8 disciplines actuals:



  • Medicina Interna

  • Cirurgia de cap i coll

  • Oftalmologia i Otorinolaringologia

  • Cirurgia

  • Toxicologia

  • Psiquiatria

  • Pediatria

  • Ciència del rejoveniment

  • Ciència de la fertilitat i la potència sexual

El primer tractat pròpiament aiurvèdic és el de Charaka, anomenat Charaka Samhita (aprox. 600 a. C.). El text quirúrgic més famós és el de Sushruta, Sushruta Samhita (aprox. 500 a. C.) Els textos clàssics aiurvèdics són llibres en versicles en sànscrit metrificat, amb aforismes que condensen els coneixements en un mínim de paraules. Al final de cada part hi ha versos de síntesi que ajuden a memoritzar.

Charaka representa l’escola dels metges, mentre Sushruta representa l’escola dels cirurgians. Als textos d’aquest savis s’afirma l’existència de les cèl·lules, es classifiquen 20 malalties produïdes per microbis i s’expliquen tècniques de sutura, cesàries i procediments encara vigents per la moderna cirurgia. Sushruta detalla qüestions anatòmiques, descriu fins a 120 instruments quirúrgics i uns 300 procediments. Entre aquestes operacions es troben per exemple: l’extracció extracapsular de cataractes, la pròtesi de membres amputats, el tractament d’abscessos, cremades, fractures i perforacions intestinals.

Durant el segle XIX es va traduir a Alemanya una part del tractat de Sushruta on es descriu la cirurgia reparadora de nas i orelles. Aquesta intervenció la coneixem en l’actualitat com empelt pediculat i és l’origen de la cirurgia plàstica occidental.

Els altres pilars aiurvèdics són l’Ashtanga Hridayam i l’ Ashtanga Sangraha, atribuïts tots dos a Vagbhata, "l’eloqüent". Aquest metge va viure entre els anys 300 i 400 a. C. L’Ashtanga Hridayam és el tractat preferit pels vaidyas (metges aiurvèdics) moderns, ja que acumula els textos clàssic precedents i està molt ben escrit.

Aiurveda i l’Occident

S’acostuma a dir que la medicina occidental prové de Grècia, i també se sap que la medicina grega prové en gran part de l’Índia. Pitàgores, que tant va influir a Hipòcrates, considerat el pare de la Medicina, va estudiar l’Aiurveda. També Avicenna i Paracels.

L’Aiurveda va ser conegut tant per les antigues civilitzacions de Xina i Pèrsia com per Roma. Les invasions musulmanes en el nord de l’Índia els segles X i XI van destruir universitats i biblioteques, raó per la qual hi ha tants textos aiurvèdics que només es conserven en la traducció tibetana.

Durant l’imperi britànic l’Aiurveda va ser desaprovat. Tanmateix, amb la independència de l’Índia es va revifar no només per motius de salut pública sinó per imperatius econòmics. Actualment és el sistema mèdic més important del subcontinent asiàtic.

Cada dia es coneix i es practica més a Europa i als Estats Units, particularment pel que fa als massatges. Però la medicina aiurvèdica encara es desconeix, o hauríem de parlar d’inconsciència. Per exemple, els exercicis de Arnold Kegel per enfortir el sòl pèlvic femení, i així tractar la incontinència urinària d’esforç, es van publicar l’any 1948. Aquests exercicis s’han practicat a l’Índia mil·lenària no només pels practicants del ioga sinó pel poble, que l’ha transmès oralment en l’entorn familiar, de mares a filles, des de temps immemorial.

L’Aiurveda i la medicina tradicional xinesa són reconegudes per la Organització Mundial de la Salut.

Els tridoshas o tres doshas

El ser humà i l’univers es componen de 5 elements: èter, aire, foc, aigua i terra. Aquests cinc elements són els fonaments en què l’Aiurveda interpreta la matèria i la vida. Cada element representa distintes qualitats de força i energia, i també diferents manifestacions físiques. Cada element es correspon amb un òrgan sensorial i amb certs processos fisiològics. Així, el foc es troba a la vista i a la digestió. O la sang es compon d’aigua i foc.

Es defineixen tres combinacions diferents d’elements, que són els tres doshas o tridoshas. Els tridoshas són tres energies distintes i són la base del diagnòstic i la teràpia. L’equilibri entre doshas i el predomini d’un sobre els altres dos, determina el prakriti, que és la manera de ser de cada persona tant físicament com pel que fa a la seva conducta i trastorns.

Els tres doshas s’anomenen vata, pita i kapa. Tot i que els tridoshas estan presents a tot el cos, vata domina la regió abdominal baixa; pita, la regió entre el melic i el cor, i kapa, la regió sobre el diafragma.

Depenen de vata la circulació, el creixement, la mort, els pensaments, l’evacuació, etc. Pita dirigeix la digestió, l’assimilació, el catabolisme, el sistema immunitari, la temperatura corporal, i les sensacions de set i de tenir gana. Kapa és el responsable de les formes del cos, de l’estabilitat i la cohesió, la regeneració dels teixits i la fertilitat.

Vata, pita, kapa

Cada dosha té unes funcions biològiques pròpies, uns trastorns específics per excés o per defecte i unes qualitats arquetípiques.

Una personalitat amb predomini de vata és de biotipus prim, dents grans i ulls petits, intel·ligent, el seu apetit serà variable, la seva libido serà irregular, a vegades estimarà la soledat i altres vegades vol estar amb molta gent, tindrà dificultat per conservar les relacions, serà desinteressada, oblidarà amb facilitat i tindrà una ment inquieta i creativa. El pols del tipus vata és de 80 pulsacions per minut i és de fàcil percepció, fred, llis, lleuger, veloç i irregular, es diu, com un serp.

Pita dóna un biotipus mig, pell suau, calent i irritable, cabells fins i ulls rasgats, intolerància al sol i a la calor, transpiració abundant, racionalisme, decisió, eficiència, libido moderada, bon apetit, personalitat dominant, disponibilitat però interessada, bona memòria. El pols del tipus pita es de 70 pulsacions per minut i es percep fàcilment. És fort, calent, regular, es diu, com els salts d’una granota.

Kapa dóna una prakriti de biotipus robust, tendència a engreixar i una pell suau, llisa, fina i fresca. Els kapa tenen els ulls grans, cabell abundant, un caminar equilibrat i pesat, no suporta bé el fred ni la humitat, la seva sensualitat i la libido són elevades, és molt estable, té paciència, parla a poc a poc, el seu aprenentatge és lent però té molta retentiva. Les persones on predomina kapa fan pocs amics però són amics per anys i íntims. El pols de tipus kapa es percep amb dificultat. És fresc, fort, lent, entre 60-70 pulsacions per minut, i el seu ritme es compara al cigne.

Fisiologia aiurvèdica

L’equilibri entre doshas és un element central en l’Aiurveda, però no és la causa única de malaltia. A més a més dels doshas hi ha elements que afecten la salut i la curació. El benestar físic i psíquic depèn dels doshas, però també dels set dhatus (teixits) i dels quinze shrotas (vies corporals). Hi ha encara tres elements fisiològics més: l’agni o foc que governa el metabolisme i la digestió, els malas (suor, orina, excrements, mucositats, sang menstrual, ungles, llàgrimes i pèls) i l’ama (les toxines). Ama és tot el que el nostre cos no ha digerit o assimilat.

La salut depèn dels factors fisiològics i de què els sentits funcionin bé i la ment estigui en harmonia.

Els set chakras principals són nusos en l’eix de l’energia que connecta el món eteri i el món físic. El chakra muladhara rau a la base de la medul·la espinal, svadisthana a la regió del sacre, manipura al plexe solar, anahata al pit, a la gola, ajna a la glàndula pineal i sahasrara es situa sobre el cap i fora del cos físic.

Els mestres de Kalarippayatu (art marcial) reconeixen també els punts marma. El Kalarippayatu considera l’ésser humà com la unió de tres cossos: el cos canviant, de fluids, que inclou els teixits i els mala; el cos estable dels músculs, ossos i marmas, i el cos subtil, amb els chakras.

Marma vol dir "secret"- Els 107 punts marma concentren corrents de prana, l’energia vital. Aquests punts s’estimulen amb intenció terapèutica pel massatge (marmapuntura) i s’eviten en les intervencions quirúrgiques, sobretot alguns que són considerats vitals. La marmapuntura és l’equivalent aiurvèdic de l’acupuntura xinesa.

La salut i la malaltia

L’Aiurveda explica tres tipus de causes de malaltia:
* Per factors individuals:
D’ordre psicosomàtic; genètics; congènits; metabòlics (pels trastorns dels doshas); desequilibris dels canals shrota; malalties enzimàtiques o d’agni; desordres dels moviments intestinals; privació de necessitats naturals; dieta inadequada; excés de toxines; alteració dels ritmes vitals naturals; l’edat,...
* Per factors externs:
Infeccions, epidèmies, traumatismes, condicions ambientals,...
* Influències astrològiques i del karma o destí.

Tenim al sànscrit una paraula, prajnaparadha que designa l’actitud mental que ens fa actuar contra el propi bé. Sortir de casa sense protegir-se del fred és prajnaparadha. Prajnaparadha fa desequilibrar la dieta, no guardar-se de la contaminació, sigui química, radiològica, electromagnètica, acústica o lumínica. Al món deshumanitzat de l’abús de la tecnologia hi ha pressa, sedentarisme, hiperactivitat i no es viu d’acord amb els ritmes naturals.

L’Aiurveda proposa una higiene, un règim de vida diari ordenat. La rutina diària aconsella llevar-se d’hora abans de les 6, buidar bufeta i intestins, netejar-se les dents i la llengua, les mans i la cara. També es recomana fer-se un automassatge amb olis d’herbes i prendre una dutxa. Abans d’esmorzar convé fer una mica d’exercici, com p.e. un passeig vigorós o ioga, i meditar. L’esmorçar ha de ser lleuger. El dinar es considera l’àpat principal del dia. El treball no s’ha de perllongar més enllà de la posta de sol. S’ha de sopar lleugerament i fer alguna activitat alegre però no intensa. Hem d’anar a dormir dues hores després de sopar (cap a les deu). Les relacions sexuals no tenen restricció excepte a l’estiu, llavors es recomana moderar-les.

En general és important cultivar la serenitat i la fermesa i expressar els sentiments correctes.

El diagnòstic directe

La percepció directa es considera el millor mètode de diagnòstic. És el mètode principal, abans que la inferència lògica, la similitud o el dictamen d’altres experts.

En la primera visita el vaidya fa una inspecció visual dels teixits, la pell, els ulls, les oïdes, el nas, la boca, l’anus i els penis o la vulva. L’auscultació inclou el cor, la respiració i els sorolls articulatoris i peristàltics. S’examinen les femtes i l’orina. Alguns vaidyas diagnostiquen per la veu del pacient.

En qualsevol cas, sempre es fa un interrogatori verbal (prakshana) sobre l’estil de vida, les relacions socials i familiars i els antecedents.

L’examen dels polsos, com en la medicina xinesa, és una ciència exacta i proporciona moltes dades. Es fa amb tres dits en la cara interna del canell: l’índex sobre el canal vata, el mig sobre pita i l’anul·lar sobre kapa.

La terapèutica

A partir del diagnòstic de la primera sessió, en una segona sessió el metge aiurvèdic acostuma a donar una explicació dels trastorns que ha observat. Explica al malalt la naturalesa d’aquests trastorns, la seva causa, el pronòstic, i li proposa un tractament.

L’aiurveda és un sistema holístic. És a dir, cuida conjuntament la salut mental i física com un tot. D’acord amb el diagnòstic, el vaidya recomana al pacient canvis en la dieta i en l’estil de vida. La dieta és una eina a més a més per corregir els desequilibris entre doshas.

Moltes vegades es provoca l’eliminació de toxines buscant la purificació del cos i activar els mecanismes d’autocuració. La purificació consta de massatges amb olis medicinals generalment vegetals i de la sudació.

Després de la purificació es prescriuen els remeis herbals i minerals. Els minerals es preparen de manera que perden la seva reactivitat química i són innocus. La farmacopea aiurvèdica és molt extensa: inclou més de 8000 herbes. Els principis de la farmacologia s’assemblen als de la medicina xinesa ja que no s’aïllen els principis actiuas sinó que el que es busca es potenciar-los mitjançant diverses combinacions i processos.

No oblidarem esmentar dos tractaments específics molt populars: la terapia rejovenidora o rasayana i la teràpia vajikarna, per potenciar la virilitat i la fertilitat.

L’aiurveda també compren una gran gamma de diverses tècniques terapèutiques com el massatge, l’aromateràpia, la musicoteràpia, les visualitzacions, el ioga i la meditació.

Bibliografia orientativa

Swami Joythimayananda. Ayurveda: una ciencia milenaria para el hombre de hoy. Barcelona: Abraxas. 2005.

Robert E. Svoboda. Ayurveda, medicina milenaria de la India. Barcelona: Ediciones Urano, 1995.

Massimo Paltrinieri. Ayurveda. Madrid: Tikal, [s.a.: 2005?]

C. Norman Shealy, ed. "Ayurveda". En: Enciclopedia completa ilustrada de terapias alternativas. [S.l.]: Könemann, 2001

Adreces d’interès
    Department of Ayurveda, Yoga and Naturopathy, Unani, Siddha and Homeopathy. Ministry of Health and Family Welfare. Government of India. http://www.indianmedicine.nic.in/. Pot consultar-se a aquest portal una llista amb 196 facultats índies d’aiurveda públiques i privades, així com també una altra llista de 46 clíniques i hospitals reconeguts.
    Gujarat Ayurved University (1967-). Jannagar 361008 (Gujarat) Índia. http://www.ayurveduniversity.com/
    International Academy of Ayurveda (1996-). Nand-Nadan. Atreya Rugnalaya. Erandawane. Poona/Pune 411004 Índia. http://www.ayurmed-int.com/
    Faculty of Ayurvedic Medicine. University of Pune. Poona/Pune 411007 Índia. www.unipune.ernet.in/dept/shs
    IASTAM. The International Association for the Study of Traditional Asian Medicine (1977-). Wellcome Trust Centre fort he History of Medicine at UCL. 210 Euston road. London NW1 2BE. Regne Unit. http://www.iastam.org/
    Escuela Internacional de la Cultura Ayurveda (1992-). Carrer Ravella, 15 pra. 2ª 08021-Barcelona. Telèfon: (93) 240 52 16. http://www.escueladeayurveda.com/


Publicación duplicada (Álbum del tiempo)